YANIRA: Els Premis Gaudí

Ja hem arribat al final del seminari, i com a última entrada al blog parlaré dels Premis Gaudí.

El pasat dilluns dia 19 de gener, TV3 va retransmetre, en directe, la cerimònia de lliurament dels Premis Gaudí, de l'Acadèmia del Cinema Català, que es va celebrar a les instal·lacions de Televisió de Catalunya.

La cerimònia la va presentar l'actriu Clara Segura i va comptar amb la música de Cabo San Roque, els balls de Camut Band, les percussions de Mortimer, les coreografies de Sol Picó, l'humor de Monti i, finalment, l'actuació de la Coral Sant Jordi.

En aquesta primera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català, constituïda fa poc i presidida per Joel Joan, volia reconèixer l'excel·lència dels treballs produïts per la indústria cinematogràfica catalana.

El trofeu, inspirat en les xemeneies de La Pedrera, d'Antoni Gaudí, l'ha dissenyat Montse Ribé, guanyadora d'un Oscar pel maquillatge d' “El Laberinto del Fauno”.

Al llarg de la cerimònia es van lliurar un total de vint guardons. I els guanyadors van ser:

“Camino”, de Javier Fesser, “Vicky Cristina Barcelona”, de Woody Allen, i “El cant dels ocells”, d’Albert Serra, han estat elegides aquesta nit com a Millor Pel·lícula Europea, Millor Pel·lícula en Llengua no Catalana i Millor Pel·lícula en Llengua Catalana, respectivament. Anna Lizaran i Jordi Dauder, absent a la Gala, s’enduen els premis als millors actors protagonistes. “El Cant dels Ocells”, d’Albert Serra, ha estat la sorpresa de la nit, en endur-se el Gaudí a la millor pel·lícula de parla catalana, millor direcció i millor fotografia. La pel·lícula dirigida per Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” s’ha endut els premis al millor film de parla no catalana, millor música original i millor actriu secundària, que ha recaigut en Penélope Cruz. El Gaudí al millor actor principal ha estat per a Jordi Dauder, per la seva actuació a “Azaña”, i Pep Anton Muñoz s’ha endut el Gaudí al millor actor secundari, per “Bienvenido a Farewell-Gutmann”.

El moment emotiu de la gala ha arribat quan el cineasta Jaime Camino ha recollit el Gaudí d’honor per la seva trajectòria en el món del cinema.

La veritat és que em fa pena deixar d'escriure al blog... ja m'havia acostumat i ho trobaré a faltar. Ha estat una experiència interessant. Fins aviat!!

MIKI: BARÇA

Per despedir el blog deixare unes imatges que van passar a la poseritat i que espero que aquest any es pugui repetir (no contra l'Arsenal, que va 5è a la seva lliga per sota de l'Aston Villa...).

Vaig veure aquest resumet fa poc i, la veritat, no havia tornat a veure res d'aquell partit i em va emocionar veure-ho, espero que TOTS disfruteu de la temporada!

I com que a principi de curs li vaig dir a l'Oscar que en aquest blog algun dia hi penjaria el video d'algun d'els entranyables personatges que ens han fet coneixer els reporters del programa 'Callejeros', l'infiltraré en aquesta última entrada...

Us presento a les veïnes bojes, decidiu vosaltres qui ho esta més

El resum és de l'APM, però podreu trobar el reportatge sencer aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=otKJZrDRoTY

Digne de veure.

LAURA: DiCaprio&Winslet, again

Bueno nois, en el penúltim post en el blog d'aquest quadrimestre, què millor que anunciar la tornada als cinemes de la parella protagonista d'una de les pel·lícules guanyadora de més premis Oscar de la història, Titanic, amb una altra cinta de la que també s'esperen grans aclamacions, Revolutionary Road.

Leonardo DiCaprio i Kate Winslet reapareixen a la gran pantalla interpretant una jove parella als anys cinquanta, Frank i April, que es troben davant la decisió de lluitar pels seus vertaders desitjos o conformar-se amb el seu estat actual, una vida on tots dos se senten mediocres; ells, que sempre es van veure com a persones especials, diferents, preparats per cumplir els seus somnis i aconseguir alts ideals.
Tot i que s'esperava que la pel·lícula fos nominada als Oscars d'aquesta any (no ha estat així), la seva protagonista sí que ha aconseguit la nominació com a Millor Actriu, però per la seva segona estrena, The Reader . A més, Winslet, l'eterna nominada, va guanyar dos Globus d'Or en la passada edició, un per Revolutionary Road, com a millor actriu, i un altre com a millor actriu secundaria per la ja mencionada, The Reader. A veure si té sort i guanya també l'Oscar!

Deixo la pàgina web amb les nominacions als Oscar d'aquest any i el tràiler de la pel·lícula.

MARTA: Decora el despatx oval d'Obama!

Com que és l'última entrada, faré un petit homenatge un cop més a la feina publicitària. Però aquesta vegada també té relació amb un dels temes més comentats i més actuals del moment. Es tracta d'Ikea, que ha creat un espai a l'estació Union Station, que simula el despatx oval del nou president dels EUA. A més a més, l'acció també té un suport a internet, a la pàgina web, on pots decorar tu mateix el despatx d'Obama.

És cert, que no era massa creïble que una de les figures més importants del planeta, mentres es traslladava, portés a dalt de la lumusina grans paquets amb el seu nou mobiliari de la marca Ikea.

Aquest tema ha estat molt present en alguns debats, com per exemple a RAC1. Però com sempre, s'ha descobert que qui està darrere d'aquesta acció és una empresa amb intencions persuasives.

GEMMA: "SÉ LO QUE HICISTEIS..." MEDIA HORA MÁS

Comencé este blog hablando de "Sé lo que hicisteis" y para acabar quiero hacer lo mismo. Empecé hablando de la guerra con Telecinco, de la prohibición por parte de esta de que La Sexta ofreciera sus imágenes...

Acabo este blog contado que "Sé lo que hicisteis" ha ganado media hora en antena. En cambio, Telecinco está perdiendo audiencia en picado y no sabe que hacer para arreglarlo... Ha echado al "tirantes" y a la "otra", ha cambiado todo el orden de la programación, ha dejado de emitir "Mi gemela es hija única"... Y aún así sigue hundiéndose.

¿Esto significa que "Sé lo que hicisteis" ha ganado la batalla? Tendremos que esperar para verlo.

JOSEP: Who is it?

Com a última entrada al blog, sense contar el videoclip, he triat aquesta imatge i aquest vídeo per què m'han fet gràcia. Així de senzill. Els dobles d'Obama. Quan et fas famós de sobte apareixen dobles teus de sota les pedres. Un fotògraf indonesi i un actor de telenovel·la cubà són, de moment, els primers en beneficiar-se del recentment escollit nou president nord-americà. Esperem que la resta del món també se'n beneficiï però d'un altra manera. Una imatge val més que mil paraules així que aquí els teniu.

Bona nit.

OSCAR: El Fútbol del futuro ya ha llegado.

Sony está desarrollando un software para el campo del  Arsenal, el Emirates Stadium en el norte de Londres, que permitirá ver las repeticiones de las mejores jugadas en su PSP (Play Station Portátil) o la conexión aficionados por medio de la misma.

Imaginaros de aquí tres años, una final de la Champions, un Barça, Madrid. Y todo el campo insultándose y vibrando con el partido en el más puro silencio.

La tecnología entra con fuerza en el mundo del deporte, no sé si para bien o para mal, pero tanto el club como Sony planean tener el sistema implantado a finales de la Temporada que viene. 

http://www.sony.es

BLANCA: " Per fi OBAMA president"

Per fi s'ha fet realitat el somni de molts americans. Un nou president que portarà el canvi a Estats Units ha pujat al poder. Molts creuen que el mataran d'aquí poc. Jo crec que viurà per portar el canvi i ajudar a aquells que ho necessitin perquè en el món també hi ha bones persones. YES WE CAN!

Marçal: Avui surt l’últim CD de John Frusciante: The Empyrean

John Anthony Frusciante (Nova York, 5 de març del 1970) és un guitarrista, cantant, compositor i productor d’Estats Units, que forma part del grup de funk rock Red Hot Chili Peppers. Frusciante té una activa carrera musical en solitari ja que ha editat nou àlbums i ha col·laborat amb artistes com Josh Klinghoffer i Joe Lally sota el nom de Ataxia. Al contrari que amb Red Hot Chili Peppers, els seus treballs en solitari van cap el rock experimental, la música ambient, new wave i la música electrònica.

El fantàstic guitarrista es va unir a Red Hot Chili Peppers el 1988, després de la mort per sobredosis de Hillel Slovak (guitarrista original del grup). La seva primera aparició va ser en l’àlbum del 1989 Mother’s Milk. Després van gravar el clàssic Blood Sugar Sex Magik, que es va convertir en un autèntic èxit. La fama i les constants gires van fer que Frusciante deixés al grup al 1992, i es tanqués a casa. Allà es va tornar heroïnòman i va gravar una seria de discs en solitari. El 1998 el guitarrista va completar amb èxit un procés de rehabilitació. Això va fer que tronés amb Red Hot Chili Peppers aquell mateix any i que gravés amb ells Californication. Des d’aquell moment ha format part del grup californià a més a més de ser un dels principals compositors. Va ser escollit per la revista Rolling Stone en el lloc 18 de la Llista dels 100 guitarristes més grans de tots els temps.

The Empyrean:

“The Empyrean és el meu nou disc i es posarà a la venda a tot el món per la discogràfica Record Collectio el 20 de Gener de 2009. Ha estat gravat entre el desembre del 2006 i el març del 2008. El concepte del disc es explicar una simple història, tant musical com lírica. La història té lloc dins d’una persona amb dues personalitats diferents. Conté una versió de la cançó “Song To The Siren” de Tim Buckley i les altres les he escrit jo. El meu amic Josh toca en el disc, també ho fa Flea. A més a més hi van participar Sonus Quartet, Johnny Marr y The New Dimension Singers. Estic molt content del disc. És ideal escoltar-lo a la nit, el més fort possible i en una habitació a les fosques.”

Fragment extret i traduït de la seva pàgina web.

The Empyrean Track listing:

1. Before The Beginning

2. Song To The Siren

3. Unreachable

4. God

5. Dark/Light

6. Heaven

7. Enough Of Me

8. Central

9. One More Of Me

10. After The Ending

YANIRA: El cine rinde tributo a Dalí

El 2009 será el año del pintor surrealista Salvador Dalí. Su vida se verá plasmada en el cine a través de cuatro películas.

'Dalí & I: The Surreal Story'
La película sobre el artista catalán estará protagonizada por Al Pacino y dirigida por Andrew Niccol. Y recorrerá la vida de Dalí, concretamente desde los años 60 a los 80, a través de los ojos de Lauryssens, un joven comerciante que conoció al artista y a su esposa Gala.

'Goodbye Dalí'
Película protagonizada por Peter O'Toole que se centrará en la relación entre el actor Allan Rich y Dalí.

'Dalí'
Antonio Banderas encarnará al pintor Salvador Dalí en una película del director británico Simon West.
Esta cinta, basada en un guión de Jeremy Walters, pretenderá trasladar todo el complejo universo de Dalí a la gran pantalla. El largometraje repasará la trayectoria artística de Dalí, aunque se centrará en su llegada a América y su excéntrica y en ocasiones escandalosa vida llena de "surrealismo, sexo y pecado".


'Little Ashes'
Robert Pattinson será el encargado de representar al reconocido pintor en Little Ashes, un drama dirigido por el británico Paul Morrison, cuya historia hablará de la juventud y vida amorosa del artista, así como de su convivencia con Luis Buñuel y el poeta Federico García Lorca en la Residencia de Estudiantes de Madrid.

Aquí tenéis el tráiler de esta última.

UTSELA: Polémicas de Autobús

En los últimos meses parece que los autobuses se han convertido en algo más que en un servicio de transporte y han servido para vehicular mensajes un tanto polémicos. El asunto empezó con la foto promocional de la película española "Diario de una ninfómana" , supongo que recordareis la foto de la protagonista metiendo su mano por dentro de su ropa interior, que recorrió algunas ciudades a lomos de los autobuses, aunque no por mucho tiempo, ya que generó tal alubión de críticas, que la campaña fue retirada en la comunidad de Madrid, indignados por tal ultraje contra la moralidad. Yo no creo que sea para tanto, la verdad, me parece que mejor que taparles los ojos a los niños seria explicarles y ayudarles a formarse un criterio con el que pudieran decidir por ellos mismos. Por otro lado, a estas alturas ya deberíamos saber que cualquier cosa prohibida genera un interés visceral, y no seamos ingenuos, los niños tienen acceso, a través de varios canales, a contenidos bastante más violentos y pornográficos que dejarían la foto en cuestión a la altura de un cuento infantil. Pero en fin, que se le va a hacer, parece que no somos una sociedad tan laica como creemos y que nuestro pasado religioso todavía tiene un peso considerable en nuestras conciencias. Pues bien, estos días hemos asistido a una nueva cruzada, ateos contra creyentes. Barcelona será la primera ciudad española en patrocinar el ateísmo y varios autobuses se pasearan con el eslogan "Dios probablemente no existe. No te preocupes y disfruta de la vida" en una campaña promovida por La Asociación de Ateos de Cataluña y financiada con capital privado. La respuestas de los sectores religiosos no ha tardado en llegar y el Centro Cristiano de Reunión ha decidido contraatacar con un mensaje contundente que también se publicitara en los autobuses de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): " Dios si existe. Disfruta de la vida en Cristo". Personalmente creo que la fe debería ser una cuestión privada, y que el separar religión de la vida pública es uno de los avances y fundamentos de la democracia. Esta iniciativa atea surgió en Londres, cuando la escritora humorística Ariane Sherine, columnista de The Guardian ofendida por los comentarios de una web religiosa que amenazaba a los no cristianos con "pasar la eternidad en el infierno, ardiendo en un lago de fuego" decidió contraatacar con una campaña atea. La diferencia con el caso español es que, lejos de ofenderse, la mayoría de iglesias británicas se lo han tomado con deportividad y incluso han asegurado que el mensaje es tan absurdo que la gente se volverá más religiosa, prueba inequívoca de que en el Reino Unido no se mezcla la fe con la política.

Marçal: Tintín fa 80 anys

Va ser el 1929 quan el periodista Tintín va viure la seva primera aventura: un viatge a la Rússia Soviètica

Aquest mes fa 80 anys que el diari francès “Le Petit Vingtième” va veure néixer el famós personatge i el seu fidel fox terrier blanc de nom Milú. Les aventures de Tintín varen ser creades per Georges Remi Hergé (1907-1972).

Tothom sap que el personatge d’Hergé és periodista. Però només hi ha una història en què Tintín exerceixi la seva professió. És Tintín en el país dels soviètics on viu múltiples aventures per poder aconseguir unes fotografies autèntiques. Era un viatge amb segones intencions ja que Norbert Wallez, director del diari en el qual Hergé va començar a treballar com a grum als 18 anys, volia criticar el règim comunista. Hergé un feliç boy scout, es va inspirar en l’esperit escolta per crear el personatge de Tintín. No va ser fins l’any 1942 que els lectors varen poder veure el seu periodista preferit en color.

A partir d’aquest moment comença un viatge ple d’aventures i d’experiències que no finalitzarà fins el mars del 1983 quan el creador belga mor degut a leucèmia.

Inés: Dance, girl, dance!

A la dirección de la cárcel de Picassent (Valencia) se le ocurrió la fantástica idea de contratar una streaper para animar las navidades a los reclusos. Como la economía española está tan bien, podían permitirse utilizar dinero público para ese capricho. Pero ¿a quién se le ocurre contratar una streaper para que se desnude y se embadurne de leche ante personas condenadas por delito sexual? Y con lo excitados que debieron quedar los espectadores me imagino que se duplicó la vigilancia en la cárcel ,para que ningún preso fuera obligado a protagonizar un after-party con su compañero de celda. Pasando por alto el perfil sexista del acto, ya que me imagino que la cárcel de mujeres no contrató un boy, deberíamos replantearnos la situación. Hace décadas que la cárcel no cumple la función social que debería (y menos en una democracia) pero hemos llegado a el extremo permitiendo que gente tan poco capacitada como los directivos de esta cárcel se encarguen de reeducar a los presos y darles una segunda oportunidad. Si la justicia en España es tan lenta como se dice, y cuando se cumple los culpables caen en manos como estas, dentro de poco la sociedad deberá plantearse que cada uno tome la justicia por su mano.
La polémica noticia ha servido para subir el caché de la protagonista, la streaper valenciana de 37 años, que está recibiendo un sinfín de llamadas para acudir a programas de televisión y espectáculos. Salsa Rosa: ¡ha nacido una estrella!

http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/espana/Polemica-carcel-Picassent-por-una-fiesta-con-streaptese/4340977

LAURA: Les set ànimes de Will Smith

El doblement nominat a l'Òscar Will Smith torna a la gran pantalla amb Siete Almas. Una pel·lícula dirigida per Gabriel Muccino, premiat a Sundance per la seva pel·lícula El Último Beso. D'aquesta manera, Smith torna a treballar amb el director italià que ja el va dirigir a En Busca de la Felicidad.

ARGUMENT: Will Smith encarna a Ben, un agent del fisc americà que està deprimit i atormentat pels remordiments de conciència sobre els errors del seu passat. Ben intentarà compensar tots aquests errors ajudant als altres, però quan troba a Emily (Rosario Dawson), una dona amb una malaltia de cor, s'enamora d'ella, complicant els seus projectes. En la cinta també apareix l'actor Woody Harrelson, en la pell d'un home cec.

Una altra peli amb olor a Òscar...

Aquí deixo el tràiler!

GEMMA: DIMITIR NO ES DE COBARDES, EL COBARDE ERES TÚ

Gracias a un gran trabajo del diario Marca hemos podido saber todas las mentiras y los engaños del señor Calderón. Resumir la historia en pocas líneas imposible. Esto ya viene de lejos, des de las elecciones que lo llevaron a presidente del Real Madrid. Todo supuestamente ideado por un joven llamado "Nanín", al que hace unos años Calderón negó conocer y ahora se ha sabido públicamente que trabajaba en el club, aunque eso ya se sabía. Sólo tenías que ir a los restaurantes del Bernabéu para verlo...

Una historia muy larga y de la que aún quedan capítulos para descubrir toda la verdad. A quien le interese saber más ya sabe www.marca.com o su versión de papel.

Bravo por Marca. Un 10.

Mal, muy mal por Calderón... Dejé de mentir y dimita de una vez señor Calderón.

MARTA: Què més podem fer?

Amb el mal temporal d'aquests últims dies, a part de patir les conseqüències, a MPG se'ls hi va acudir la gran idea de crear, a ple centre madrileny, un cartell exterior un tant curiós i, sobretot, econòmic. L'agència va aprofitar per crear un cartell amb la neu que es trobava davant del Palacio de Congresos del Paseo de la Castellana.

Veient aquestes genials idees, tan creatives, quan ens toqui a nosaltres el paper de pensar sobre on col·locar les campanyes, com i quan ja no tindrem idees innovadores. Tot està al carrer, i espero que aquesta publicitat 'de guerrilla' evolucioni cada vegada més, perquè és única i sorprenent.

Aquí us deixo altres exemples d'aquells que sé que no us deixaran indiferents.

BLANCA: " Burger King ofereix whoppers a canvi de sacrificar amics al facebook"

Burger King llença una campanya on regalarà Whoppers a les persones que esborrin deu amics seus del Facebook. Aquesta campanya ha estat creada per Crispin Porter + Bogusky a EE.UU. Consta d'una aplicació creada al Facebook on consisteix en regalar un tiquet a canvi d'esborrar els deu amics del Facebook. Us deixo la pàgina web perquè li doneu una ullada. www.whoppersacrifice.com

Oscar: ¿Vandalismo o arte?

Bansky es el apodo del graffitero posiblemente más reconocido de los últimos tiempos. Bansky utiliza sus obras para dar una visión distinta de la que dan los grandes medios de comunicación.

Se dice que nació en Yate, Inglaterra en 1974, digo se dice, porqué acerca de la verdadera identidad de Bansky todo son especulaciones. Muchos periódicos dijeron que su nombre podría ser  Robin Banks, pero este rumor podría haberse originado a partir de una broma por la similitud fonética entre el nombre "Robin Banks" y "robbing banks”, robando bancos en ingles.

Ha este artista se le conoce por graffitis polémicos como el de unos policías orinando en la calle, o el de unas niñas abrazando bombas.

Aunque ha sido muy criticado por lo irónico que resulta su imaginario anticapitalista, mientras trabaja para grandes empresas y galerías de arte.

Pero quizás su ocurrencia más famosa fue la que realizó en 2006, cuando reemplazó los CD de Paris Hilton por otros con sus propias mezclas musicales a las que tituló con preguntas como ‘¿Por qué soy famosa?’, ‘¿Qué he hecho yo?’ y ‘¿Para qué sirvo?’. También cambió las fotografías de la portada del disco y del folleto interior donde aparecía Paris con cabeza de perro o su cabeza con cuerpo de maniquí.

Podéis ver muchos de sus graffitis en su página Web así como sus pinturas.

http://www.banksy.co.uk

JOSEP: DO RE MI FAmosos amb bona veu!

Molts actors coneguts de Hollywood tenen inquietuds musicals que gràcies als munts de dòlars que guanyen poden satisfer sense problemes. Noms com: Scarlett Johansson, Jessica Biel, Steve Martin, Viggo Mortensen, Russell Crowe, Jennifer Love Hewitt, Bruce Willis, Juliette Lewis o el nostre entranyable Antonio Banderas de tant en tant amaguen els guions i els canvien per partitures i lletres rock, pop o country. Qui sap si d'aquí un temps potser són els polítics qui treuen discs! Imagineu-vos en Rajoy cantant Thriller de M.Jackson? O això ja ho han fet els del Polònia? Bé, és igual. Si algú té curiositat per escoltar la música que surt de Hollywood que busqui una mica i segur que troba alguna joia que no pot caure en l'oblit!

Bon dia.

YANIRA: "SUNDANCE Film Festival 09"

La XXV edición del Festival de Cine de Sundance, meca del cine independiente, se celebrará del 15 al 25 de enero de 2009 en el centro turístico de esquí de Park City, en Utah, Estados Unidos.

El festival surgió de una idea de Robert Redford en 1980. Quería dar una oportunidad a jóvenes creadores ajenos todavía a la gran industria de Hollywood. En un principio Sundance fue un instituto de cinematografía, pero pronto vio la necesidad de mostrar al público los trabajos que realizaban los jóvenes creadores, por lo que en 1983 Redford creó el Festival de Cine de Sundance, que es ahora el festival de cine independiente más importante del mundo. De este festival han salido grandes cineastas, como Quentin Tarantino o los hermanos Coen.

El nombre del festival ("Sundance") está inspirado en el personaje que el propio Robert Redford interpretó en 1969 en Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and The Sundance Kid ).

La XXV edición del Festival de Cine de Sundance se inaugurará con la película australiana de animación Mary and Max, primer largo de Adam Elliot, con las voces de Philip Seymour Hoffman, Eric Bana y Toni Collette. Elliot, ganador del Óscar al mejor cortometraje en 2004 por Harvie Krumpet, utiliza animación en plastilina para relatar la historia de una amistad entre una niña de ocho años de Melbourne (Australia) y un hombre obeso de 42 años de Nueva York.
El Certamen, auspiciado por el Instituto Sundance de Robert Redford, pone la atención de los medios en cintas artísticas y de bajo presupuesto hechas fuera de los estudios importantes de Hollywood. El director del Festival, Geoffrey Gilmore, asegura que los 188 filmes elegidos para la edición 2009 de la muestra mezclan diferentes estilos y géneros, y atraviesan fronteras nacionales y culturales.

LAURA: Mi nombre es Harvey Milk

Ahir es va estrenar Mi nombre es Harvey Milk, protagonitzada per Sean Penn i dirigida per Gus Van Sant. Es tracta d'un biòpic basat en Harvey Milk, el primer gai que va fer carrera política als Estats Units sense amagar la seva condició sexual. Va ser triat per votació i va ocupar un càrrec rellevant a l'ajuntament de San Francisco, però va ser assassinat al 1978 als 48 anys, víctima de cinc trets, dos d'ells al cap.
Segons diverses crítiques, el millor de la cinta és l'interès didàctic i compromès del director, mentre que el pitjor recau en el fet que és modèlica però no sorprèn.
A més, el film sona amb força en la cursa cap als premis Oscar, tant per al seu director com per a Sean Penn. El repartiment el completen James Franco, Diego Luna i Josh Brolin.

MIKI: Rectificar és de savis

Després de l'estrepitós fracàs de Windows Vista, Microsoft s'ha vist obligada a anunciar un nou sistema operatiu molt abans del que la compañia sol fer. Quan encara queda un any pel seu llençament, Microsoft ja ha posat a disposició de qui ho vulgui la versió Beta del nou sistema operatiu, Windows 7, les novetats més importants del qual són una major compatibilitat amb altres dispositius, característica que va defraudar als usuaris de Windows Vista, i una més llibertat per a configurar el sistema, ja que una de les queixes més importants de l'antic sistema és la sobredosi de seguretat que no permet fer moltes de les coses que es podien fer abans. També permetrà compartir els continguts amb altres ordinadors propers i fer servir una mateixa impressora amb una simple contrasenya, feina que ara requereix una sincronització que només poden configurar mans enteses.

Esperem que Microsoft no torni a enriure-se'n dels seus usuaris amb un sistema obsolet i aprofiti el temps per a fer passes endevant, i no enrere. De moment la versió de prova està agradant, però tot just acaba de sortir. Tot i així, és coneguda la frase "Rectificar és de savis", vol dir que abans de comprar-me un Mac els hi donaré una segona oportunitat (pero no hi haurà tercera, i crec que ells també ho saben).

Bon cap de setmana

Marçal: Tampons i tequila patrocinen el nou CD de Courtney Love

D'aquí poc sortirà a la venda un nou treball de la vídua de Court Cobain Courtney Love. Aquest àlbum comptarà amb el suport de varis milions de dòlars que dues empreses han invertit en aquest projecta. El disc sortirà a la venda el 9 de Febrer i portarà per nom Nobody's Daughter. En el MySpace de l'artista s'hi pot llegir que "El treball artístic està pràcticament acabat i que Courtney té a disposició 30 milions de dòlars en forma de patrocini d'una reconeguda marca d'higiene femenina i d'una important marca de tequila".

Inés: Aprobado general para quien sepa con que países limita El Salvador

El Salvador es uno de los muchísimos países del mundo que el 80% de los estudiantes de nuestra universidad no podrían situar de forma exacta en el mapa mundi. Mañana se proyectará un documental llamado "Los López" que trata sobre la historia de una familia salvadoreña durante la guerra civil de su país. La proyección va acompañada de unas imágenes que se podrán ver hasta el 16 de enero en la calle Nou de Sant Francesc nº15 a las 19.30h. Esta exposición se llama "Las imágenes que El Salvador no exporta" y como su nombre indica mostrará la realidad más cruel e incomoda del país.
Aquí os dejo el trailer:
http://es.youtube.com/watch?v=QPJS8VvVcNE

BLANCA: " Et canvio un preservatiu per alguna cosa que duguis a la bossa"

Aquest és el lema de la nova campanya de la marca de preservatius Control acceptada pel Ministeri de Sanitat i Consum. Aquesta campanya s'està fent per evitar els embarassos no desitjats. El que vol la marca és proposar a les noies un petit intercanvi d'objectes, que consisteix en canviar alguna cosa innecessària que dugui de la bossa per un preservatiu. Tots els articles que es requisitin es col·locaran en unes urnes, als carrers més céntrics de les ciutats de Madrid, Barcelona, València i Sevilla. Es preveu que es repartiran uns 100.000 preservatius.

MARTA: "Eau de..."

Burger King llença una colònia amb olor de carn. La fragància, anomenada Flame, es pot adquirir a www.rickyshalloween.com.
El Whopper sandwich és l'hamburguesa preferida d'Amèrica. Flame by BK captura l'essència d'aquell amor i te'l regala. Per a fer conéixer el perfum la marca ha creat un espai, www.firemeetsdesire.com, obra de Crispin Porter +Bogusky.

Així que ja sabeu, si el Pare Noel o els Reis Mags no han sigut generosos amb el sentit de les olors, la nova fragància de BK és una nova opció.

GEMMA: EL MEJOR REGALO DE REYES

El fotógrafo José Cendón fue liberado el pasado domingo tras 38 días secuestrado en Somalia. Las gestiones para su liberación y la de su compañero británico han sido impulsadas desde un principio por el The Daily Telegraph y el Gobierno británico. En cambio, de los movimientos hechos por el Gobierno español se sabe bien poco, por no decir, nada. Aquí en España lo que ahora más preocupa saber es si el Gobierno ha pagado por el rescate de Cendón a los piratas somalíes. Según Moratinos "como Gobierno y como diplomacia no sabemos nada del rescate". Según El País, la cifra del rescate oscila entre los 280.000 dólares y el millón de dólares. Aunque nadie sabe o nadie confirma quien lo ha pagado.

Aunque en verdad poco importa ahora eso. Lo más importante es que Cendón y su compañero están libres y aunque pasara unas semanas en España no tardará en volver a otro país conflictivo, donde pase algo. Porque como dice él: "No me atraen los sitios que marchan bien".

LAURA: Una estrena curiosa

Primer de tot, bon any 2009 a tots!

Aquest nou any arriba carregat d'estrenes de cinema entre les quals, he triat la que m'ha semblat més curiosa, sobretot pel temps que estarà a les sales. Avui, dos de gener, s'estrena la pel·lícula-documental protagonitzada pels tres integrants actuals de El Canto Del Loco, i que només es projectará fins al dia onze d'aquest mes. Per tant, tots i totes les fans que segueixen al grup madrileny disposaran de poc més de deu dies per poder veure els seus ídols.


SINOPSI: Viuràs amb el grup un dels seus moments més íntims (la sessió fotogràfica de la caràtula del cd on els integrants del grup apareixen despullats). Dani, David i Chema et conduiran a un viatge molt especial, i coneixeràs les seves vides des de dins i, sobretot, tornaràs a viure els seus concerts més espectaculars.





Per cert, ahir vaig anar a veure El Intercambio, l'última pel·lícula de Clint Eastwood i Angelina Jolie de la qual vaig fer un post fa poc. Crec que la paraula que millor la descriuria és IMPACTANT. Crec que és una bona pel·lícula que cuida molt els detalls més petits i curiosos, però que tampoc destaca gaire per l'actuació dels protagonistes (incloent-hi Jolie), sota el meu punt de vista. Per contra, la manera en què transcorre la història és genial i t'enganxa des del primer moment i fins al final. A més, hi ha varies seqüències en què no pots apartar la mirada de la pantalla i són tan impactants que se't queden grabades al cap.

Us recomano que la veieu i ja compartirem opinió!

YANIRA: Christmas song

Com he trobat gran quantitat de videoclips i m'ha costat triar. He decidit posar tres.

Del grup Motion City Soundtrack la cançó "Hold Me Down"



De Home Grown una divertida parodia sobre "Feliz Navidad".

I per últim un videoclip molt emotiu de 1996. Trans-Siberian Orchestra - "Christmas Eve/Sarajevo - 12/24"

FELIÇ 2009!!