
Aquesta setmana he estat seguint una notícia bastant rellevant en dies tan mogudets: El salvament del sector automovilístic per part del govern d'Estats Units
Un aplaudiment pels grans de l'automòvil a Estats Units: General Motors, Chrysler i Ford, una colla de cara-dures que es pensaven que mai petaria la bombolla, que encara quedava temps per preocupar-se de la falta de petroli, que els cotxes es venen sols i que el consumidor és idiota.
Doncs ara que ha petat, ara que ja no només cal que el cotxe corri sinó que sigui una inversió pràctica, barata i ecològica sembla que no sàpiguen que fer. Però sort que el papa Estat, molt generós últimament, té diners que ha recaudat al llarg dels anys gràcies als impostos de tots els americans i curiosament els esta repartint entre totes les grans entitats que estan caient. És clar, no seran menys aquesta colla, i també volen un tros del pastís:
25.000 milions de dòlars, demanaven!
Però després van tornar a contar, i resulta que la xifra es va elevar a
34.000 milionsA més, amb presses: si no rebien diners d'immediat, quebrarien estrepitosament (excepte Ford, que encara aguanta millor). Per a donar exemple, els tres "mandamases" es van presentar al Capitoli conduïnt cotxes híbrids en lloc dels habituals avions privats. Quins collons...
La ràpida recessió de les cases ha fet que no hi hagi quasi ni mica de temps per a reaccionar, i en un pla llampec el Congrés d'EEUU va oferir
un màxim de 15.000 de dòlars en total per a les tres companyies, menys de la meitat del que van demanar. Aquesta inversió va ésser
acordada entre la Casa Blanca i el Congrés el dimecres.
Sort que a Estats Units sembla que no tots han acabat bojos del tot i quan al Senat l'hi ha tocat aprovar aquest pla s'hi ha negat.
Ara, el Govern, davant la negativa del Senat, estudia
fer servir diners del seu fabulós pla de rescat per a dur a terme la injecció de capital al sector del motor.
Mentre, els directors generals de les tres empreses implicades s'han passat anys rascant-se... la panxa, mirant com creixia el seu negoci mentre fabricaven cotxes a granel sense pensar en què hi podria haver després. Ara al magatzem no hi cap ni un cotxe més. Un dels condicionants que ha posat el govern d'Estats Units és que els diners s'inverteixin en I+D, essencial en aquests moments de canvi. Ara el més possible és que en dos o tres anys el negoci de l'automoció faci un pas de gegant en el tema de la innovació ecològica, ja que la inseguretat del petroli i la necessitat de una remodelació integral fan imminent un canvi a una industria completament nova, més flexible, segura i, sobre tot, econòmica i ecològica. I pensarem: Quins collons! Quants anys fa que podrien haver invertit una mica del seu capital en millorar de manera molt significativa el nivell de vida a les ciutats, evitar la contaminació... i ningú no ha dit mai res. És clar, mentre guanyaven diners no passava res, i quan els perden els tornen a recuperar gràcies a intervencions com aquestes... Espero que sigui veritat i passi el que sembla que ha de passar, i si és així tardarem pocs anys en veure canvis molt importants en aquest sector.
Governs capitalistes salvant a empreses que s'han fundat dins dels principis més sòlids de no-intervenció, empreses capitalistes demanant diners als governs fundats dins dels principis més sòlids de la no-intervenció... Si, senyors, és Estats Units. Una de les parts més positives de la crisis (si la massa social se'n volgués enterar) és que a moltes empreses, bancs i governs se'ls hi comença a veure el "plumero", i encara no ha començat la millor part... Jo de moment em frego les mans esperant aviam qui son els pròxims en caure.
A la foto, Richard Wagoner (GM), Ron Gettelfinger (United Auto Workers), Alan Mullay (Ford) y Robert Nardelli (Chrysler)