Fa uns mesos vaig llegir un article a La Vanguardia que parlava sobre Dubai... però no el Dubai dels gratacels, de les illes artificials i del luxe desmesurat, no. Parlava dels que han construït aquest Dubai. Dels que han fet i segueixen fent la ciutat més cara i luxosa del món del no res, dels treballadors.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080602/53471113289.html
No ve pas al cas, però m'ha semblat que articles com aquest apareixen molt poques vegades i he volgut recuperar-lo.
El que passa a Dubai no és unic, pitjor viuen molts d'altres, com els immigrants subsaharians que treballen als "camps de plàstic" d'Almeria, sense anar més lluny, però és un exemple bastant irònic de com es contraposen el luxe i la pobresa en aquest món. No es tracta només de treballadors mal pagats, sinó de tot un sistema laboral que recorda a la època de la revolució industrial:
"Quiero irme de la compañía, pero tienen mi pasaporte"
"Los taxis no paran aquí"
"75 dírhams son tres días de comida en un hotel de Dubai. ¡Para los obreros es para todo el mes!"
Son algunes de les frases que apareixen a l'article. Els obrers de Dubai no tenen la possibilitat de crear sindicats i cobren el que equival a uns 90 euros al mes, dels quals envien els que no es gasten en menjar i transport a les seves famílies.
És vergonyos que passin aquestes coses al món, però més vergonyos és encara que es denuncïi tan poc, que molts governs silencïin als pocs periodistes que busquen aquestes històries mentre esclavitzen als seus ciutadans.
Un exemple d'aquest silenci és la quantitat de guerres que hi ha al món i la quantitat d'aquestes guerres sobre les que estem (mal)informats:
Això és un recull de les guerres que s'estan desenvolupant ara mateix al món tret del Wikipedia i en què, per tant, les dades sobre la quantitat de víctimes mortals en aquests conflictes pot variar molt de la realitat, sobre tot en aquells on hi participen potències mundials com Estats Units i que no volen donar una imatge molt cruel al món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario