Més val tard que mai, MTV ha obert la seva nova pagina web beta de vídeos musicals.
Acaben d’ obrir-la i ja te més de 24.000 videoclips.
La web és innovadora i molt fàcil d’ utilitzar, i en aquets temps que corren, on el temps es or, que millor que perdre’l escoltant bona musica.
L’altre dia a classe varem parlar de Lou Reed. Vaig observar que algú no sabia qui era així que he decidit humilment dedicar-li un post. Ho faig perquè crec que és, i ha estat, un personatge suficientment important per la història del rock com per fer-li un petit i merescut homenatge.
Curiosa la notícia que vaig llegir el dimarts: una parella americana s'independitza del govern d'Estats Units.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081021/53563591828.html
La notícia ha generat un cert debat sobre si la decisió és correcta o no, i sobre si és possible fer això a un país com EE.UU.
Aplaudeixo la idea, sóc el primer que m'independitzaria de qualsevol govern, però no crec que sigui la manera de fer-ho. Quan un viu a un país on els impostos serveixen (la majoria) per a finançar les carreteres, escoles, hospitals i (ara) solucionar crisis econòmiques, sembla egoista beneficiar-se dels seus serveis mentre tu no hi contribueixes. Una cosa és independitzar-se, i l'altra és independitzar-se i cobrar la pensió, conduir sense carnet per les carreteres de l'Estat o intentar pagar una casa amb diners del Monopoly. D'això no se'n diu independència, se'n diu tenir molta cara. Repeteixo: estic completament d'acord amb el fet d'independitzar-se del govern, no els hi tinc cap simpatia, però crec que si et vols independitzar potser és millor que marxis a algun racó remot de l'Àfrica on a part de no pagar impostos t'hagis de caçar el menjar, dormir a una cova o viatjar caminant.
Tot té els seus inconvenients, com a mínim a l’Àfrica els teus impostos no se'ls gastaran els alts executius en setmanes de luxe a hotels a California o el Benach en modificacions al seu cotxe.
Se dice que a nivel creativo la publicidad Española cada vez esta peor, después de haber sido una de las mayores potencias creativas del mundo, ahora parece que se ha estancado y que no quedan ideas.
Muchas veces se ven anuncios, que recuerdan sutilmente a otras propuestas.
Pero hay un caso en concreto que practica la apropiación de ideas quizás con no tanta sutilidad, hablo de telefónica.
La primera muestra la dieron en la campaña famosa de las camisetas de telefónica, que seguían el modelo del videoclip DANCE de Justice y posteriormente en el anuncio del DUO que era muy parecido a un video que circulaba por youtube desde ya hacía tiempo.
Pero no satisfechos con eso telefónica ha vuelto a plagiar, esta vez a la serie de anuncios de HANDS de HP.
No entiendo como a una empresa como telefónica no se le cae la cara de vergüenza ante tal evidencia d plagio de ideas, pero como ya he dicho, el nivel creativo Español cada vez esta peor.
Original:
Copia:
Qui no ha sentit parlar algun cop en el darrers dos anys de la pel·lícula High School Musical?
Aquesta cèlebre frase d’en Homer J. Simpson dóna molt que pensar. Un dinosaure al no existir no te preu i per tant no es pot comprar però tot el que existeix esta en venda? Segons el diari xinès Nanfang Daily a Ebay Finlàndia te preu i compradors, els xinesos. Tot va començar com una broma provocada per la davallada econòmica que pateix el petit país del nord d’Europa, però alguns xinesos s’ho van prendre molt més seriosament. Algun internauta va calcular quan et costaria comprar una part del territori finlandès a partir dels 4.000 milions d’euros que el govern finès ha demanat als russos per tal d’eixugar el problema financer del país. Per tant si un milió de xinesos aporten 10.700 euros cadascú es podrien repartir el territori a la seva conveniència. Fins aquí tot sembla extret d’una pel·lícula de ciència ficció si no fos per que 3315 xinesos ja han manifestat la seva voluntat de comprar territori finlandès. La gent esta malament del cap o que? En resum ja sigui per expandir les fronteres del comunisme o per tocar el que no sona a la cantant islandesa Björk ,qui es va mostrar a favor de la independència del Tíbet, els xinesos són capaços de tot i quan dic tot em refereixo a ressuscitar als dinosaures i posar-los a la venta. Personalment me’n alegro de no estar en el punt de mira de la xina per que són molts i molt decidits.
Shackleton ha estat amb 13 estatuetes la triomfadora dels premis Echo que atorga
Sort a tots!
The Cure llença al mercat un nou àlbum: 4:13 Dreams
Ja fa tres dècades del debut de Three Imaginary Boys i el grup liderat per Robert Smith no sembla envellir i encara menys morir. The Cure segueix sorprenent els seus seguidors i aquest cop ho ha fet mitjançant la promoció de 4:13 Dreams. Tot comença el dia 13 de maig de 2008 amb el llençament del primer single: The Only One. El següent single, Freakshow, va ser publicat el dia 13 de juny. Sleep when I’m dead, tercer single, apareix el 13 de juliol i el 13 d’agost veu la llum l’últim single conegut com a The perfect boy.
El 13 de setembre s'edita un EP amb els quatre singles del nou àlbum anomenat Hypnagogic States. I finalment el 13 d’octubre surt a la venda l’esperat àlbum: 4:13 Dreams.
* Qué es ArtFutura?
ArtFutura 2008 se inaugura el Jueves 23 de Octubre a las 20:30 horas con el estreno en exclusiva en España de "The Pixar Story" (Versión Original Subtitulada).
Un fantástico film-documental de hora y media dirigido por Leslie Iwerks que explica con footage exclusivo e imágenes inéditas la evolución de los estudios Pixar.
Con la participación de los tres genios que hicieron posible la mayor transformación de la industria de la animación: Ed Catmull, John Lasseter y - por supuesto - Steve Jobs. También incluye participaciones de George Lucas, Tom Hanks, Brad Bird, Billy Cristal y muchos más.
The Pixar Story también se presenta el Sábado 25 (21:00 horas) y el Domingo 26 (20:00 horas) dentro de la programación regular de ArtFutura 2008.
Diario de una ninfómana, explica la història de Val, una noia de 28 anys a qui la vida li somriu en qualsevol àmbit. Atractiva i amb estudis, busca constantment noves experiències per satisfer la seva curiositat sexual; curiositat que la durà a trobar l'amor i exercir la prostitució. El film compta amb actors com Geraldine Chaplin, Leonardo Sbaraglia, Belén Fabra o Ángela Molina, i està dirigida per Christian Molina.Pocas veces un error “lingüístico” ha levantado tanta polémica. Y es que el pasado lunes 6 de octubre la mayoría de oyentes de TVE se quedaron atónitos al oír como Jesús Álvarez, periodista deportivo, resumía la jornada liguera.
Eran las 15:36 horas, cuando la presentadora del telediario, Ana Blanco, dio paso a la información deportiva y dirigiéndose a Jesús Álvarez dijo: "Tenemos que hablar de la Liga y de esas cosas especiales que han pasado, como la goleada al Atlético de Madrid o el empate de ayer del Madrid". La respuesta de Jesús Álvarez dejó a más de uno blanco: "Sí, no ha sido una jornada buena para los equipos españoles". Y prosiguió el informativo como si nada hubiera pasado.
Al día siguiente y viendo el revuelo que se había levantado en todos los medios, sobre todo en Cataluña, Jesús Álvarez quiso rectificar enviando un comunicado y también de propia voz en el TD. Calificando su frase de “Lapsus propio del directo”, porque según él, cuando dijo que no había sido una buena jornada para los equipos españoles quería decir ,evidentemente, equipos madrileños.
Un “lapsus” lo puede tener cualquiera, pero choca mucho más cuando se trata de un profesional de 30 años de experiencia y sobre todo cuando se saben sus preferencias futbolísticas. Además, no creo que las palabras “madrileños” y “españoles” se parezcan para poder confundir su uso. Bueno, quién sabe a lo mejor Jesús Álvarez se perdió la lección de geografía o a lo mejor su subconsciente lo traicionó.
En cualquier caso, siempre es un lamentable error mezclar política con fútbol. Y más si lo hace la televisión pública, la de todos.
Una de les propostes del cinema espanyol presentada aquest any al Festival Internacional de cinema de Catalunya (Sitges 2008), ha estat Prime Time. Un thriller psicològic que reflexiona sobre la dignitat humana i la decadència dels valors ètics i morals de la societat actual.
La película es va projectar el divendres deu a l’auditori Melià junt amb els curts Snip i TV Head. I el dissabte onze al Cinema Retiro. En aquesta segona projecció, a la qual vaig assistir, el director va fer acte de presència acompanyat del productor José María Asensi, i quatre dels actors protagonistes del film, Alberto Amarilla, Ana Álvarez, María Agudo i Antonio Navarro.
La seva estrena en tots el cinemes serà el dinou de desembre, així que ja sabeu tant si us agraden com si no els realities, no us la podeu perdre!!
PRIME TIME (Pàgina web oficial on podeu veure el tràiler).
És curiós com es prenen alguns la crisi. Fa poc vaig llegir una noticia que parlava de l'asseguradora AIG (American International Group). Més concretament, sobre un grup d'executius de la gran companyia que van gaudir d'una setmana a tot luxe a l'exclusiu hotel St. Regis de Monarch Beach, a California. El millor, però, és que AIG va haver de ser rescatada el dia 16 de setembre mitjançant un pla valorat en 85.000 milions de dòlars. I ells se'n van de vacances. La companyia assegura que el viatge estava planificat des de feia un any, com a bonificació per la venda d'uns productes, cosa perfectament justificable (en un lloc de treball on l'empresa et regali viatges com aquest, és clar). Però deixant de banda els avantatges de feines com aquesta, creieu que es pot justificar d’alguna manera gastar-se més de 440.000 en una setmana de luxe dinant i sopant als millors restaurants i rebent tractaments facials, manicures i massatges en un moment com aquest? Bé, cadascú fa el que vol amb els seus diners, però recordo que la companyia va haver de ser salvada amb diners dels contribuents fa menys d’un mes.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081008/53556319650.html
Fins aquí tot més o menys normal, però la cosa sona més graciosa quan el dia següent, el dijous, descobreixes que, per a “facilitar més liquiditat”, la Reserva Federal proporciona 37.800 milions de dòlars més a AIG.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081009/53556520071.html
El pitjor de tot és que els responsables de tot això no en sortiran molt mal parats, ja que amb els seus contractes blindats no crec que els importi que els facin fora de la feina si a canvi reben indemnitzacions de 15 milions d’euros, com és el cas de Martin Sullivan, conseller delegat d’AIG durant l’últim trimestre de 2007 durant el qual la companyia va perdre més de 5.000 milions de dòlars i, tot i així, ell va rebre una bonificació de 5 milions d’euros.
Amb xifres d’aquest caliu, a la gent implicada no li deu importar el més mínim el que els hi puguin fer o dir, ja que sempre tenen diners a l’abast per solucionar problemes com aquests. I mentre la gent fent equilibris per arribar a final de mes...
Ja que no podrem anar-hi, us deixo un parell de fotos de l'hotel
Si per totes les empreses els governs fessin tants esforços econòmics l’únic que faria bancarrota és l’estat!
MIKI
